Els vídeos de la sèrie Cardiopatia isquèmica editats per Forumclínic es destaquen com a ‘vídeo del mes’ al butlletí digital de notícies ‘I-Salud‘ de la Dirección General de l’Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud, en el número corresponent a aquest mes de març de 2010. Sota el títol Cardiopatía isquémica: vídeos para comprender mejor la enfermedad, al butlletí es comenta aquesta iniciativa de Forumclínic i es destaca el seu objectiu d’informar als pacients i ciutadans sobre aquesta patologia, les seves causes i els tractaments a l’abast mitançant ‘animacions clares i textos senzills’, per tal de ‘accedir a informació amena, clara i rigurosa’.

La sèrie aporta informació bàsica sobre el cor i l’aparell circulatori, l’arteriosclerosi, la malaltia coronària (cardiopatia isquèmica), l’angina de pit, l’infart de miocardi, els avantatges de la dieta cardioprotectora, dóna consells sobre l’alimentació i els tipus de greixos de la dieta, i tracta també de la cirurgia de revascularització coronària o by-pass.

Forumclinic és un programa interactiu a internet que ofereix informació de qualitat sobre la salut i la malaltia, així com sobre l’eficàcia i seguretat dels tractaments disponibles, per tal de millorar la qualitat de vida dels pacients i les seves families i per facilitar que s’impliquin activament en les decisions clíniques que els afecten. Per aconseguir aquests objectius, compta amb diverses col·leccions de material audiovisual de gran qualitat sobre les malalties més prevalents i de gran impacte social com l’esquizofrènia, la diabetis, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el càncer de mama, la depressió, el risc cardiovascular, el trastorn bipolar, l’artrosi i l’artritis, i l’obesitat. Aquesta plataforma interactiva ofereix fòrums moderats per professionals assistencials, recomancions i guies per al tractament de malalties i notícies sanitàries d’avenços científics que poden suposar una millora en el coneixement de les malalties o en el seu tractament clínic.

Forumclinic el formen i lideren professionals de l’Hospital Clínic i d’Atenció Primària del grup Clínic, i compta amb el finançament i suport de la Fundació BBVA.

Des del 8 de març i fins al 9 de maig es pot visitar al vestíbul de l’Hospital Clínic de Barcelona l’exposició fotogràfica “Connectats a la vida”, un testimoni del dia a dia del pacient renal a través de les fotografies de Tino Soriano. Amb aquesta mostra fotogràfica el centre català -referent en l’abordatge integral de la patologia renal i el trasplantament- pretén conscienciar la població sobre una malaltia que afecta el 9,3% de la població espanyola. En el context del Dia Mundial del Ronyó, que se celebra el proper 11 de març, “Connectats a la vida” és, segons els seus autors, un viatge per la malaltia a través del pacient, una mostra de la duresa d’una patologia crònica, els tractaments de la qual -la diàlisi o trasplantament- permet als malalts seguir “connectats” a la vida.

Tino Soriano, fotògraf barceloní conegut pels seus assajos fotogràfics de caràcter social, al costat de Jordi Rovira, periodista i director de la revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya, van recórrer més d’una desena de centres hospitalaris espanyols per a conèixer les experiències diàries dels malalts renals. Fruit d’aquesta experiència van publicar el llibre “Connectats a la vida”, publicat el 2009 gràcies al patrocini d’Amgen i Fresenius Medical Care, i principal embrió de l’exposició que avui s’inaugura al Clínic. L’objectiu d’aquest innovador projecte és conscienciar la població sobre la malaltia renal que avui dia afecta el 5% de la població mundial, i retre homenatge a tots aquells que la pateixen directament: pacients, familiars, amics i el personal sanitari que els acompanya dia a dia. Segons els autors, els pacients es van mostrar molt il·lusionats amb la iniciativa i els van rebre amb els braços oberts a les sales i centres d’hemodiàlisi, en els domicilis mentre realitzaven la diàlisi i en els quiròfans on se’ls van practicar el trasplantament.

Les fotografies plasmen els aspectes més humans i vitals dels pacients, i són un reflex dels tractaments a què es veuen sotmesos diàriament. A diferència d’altres malalties cròniques, l’abordatge d’aquesta patologia obliga el pacient, quan els seus ronyons ja no funcionen, a sotmetre’s a tractaments diaris en el cas de la diàlisi peritoneal i sessions de fins a tres, quatre o cinc vegades a la setmana connectats a un monitor d’hemodiàlisi. Tot i així, Espanya és l’únic país que, gràcies a la donació, ha aconseguit que hi hagi tantes persones que viuen amb un ronyó trasplantat com en diàlisi. Un de cada 1.000 espanyols pateix una malaltia renal crònica en tractament substitutiu (d’uns 45.000 a 46.000), i d’ells el 50% està trasplantat i l’altre 50% es tracta amb les diverses formes de diàlisi. Factors com la hipertensió, l’envelliment de la població, l’obesitat i sobretot la diabetis apunten a un creixement exponencial en les pròximes dècades. El trasplantament, quan és possible clínicament, és la modalitat terapèutica que proporciona major supervivència, millor qualitat de vida i també és la més eficient. En aquest àmbit destaca el lideratge català, amb l’Hospital Clínic com el centre hospitalari que més trasplantaments fa d’aquest tipus.

Espanya és líder, superant per primera vegada els 1.600 donants d’òrgans i els 4.000 trasplantaments a l’any. A més hi ha hagut un creixement del 50% en la donació en viu. En aquest darrer àmbit Catalunya és líder, amb el 25% dels trasplantaments procedents de donant en viu, enfront del 10% de la resta d’Espanya. Un programa pel qual aposta l’Hospital Clínic de Barcelona que bat rècord nacional amb un total de 63 enfront dels 172 trasplantaments renals totals realitzats en 2009. Els resultats són millors que el donant cadàver: millora la supervivència dels òrgans i evita o redueix el temps d’espera en diàlisi.

La malaltia renal

Més del 5% de la població adulta mundial té algun tipus de dany renal. La diabetis i la hipertensió s’estan convertint en les causes més comunes de malaltia renal crònica, especialment entre la gent gran. Espanya i els països del nostre entorn inverteixen entre el 2 i el 2,5% del seu pressupost sanitari (1 de cada 40 euros) en aquesta malaltia. Encara que el trasplantament, quan és possible, és considerada la millor modalitat terapèutica, en el món només es realitzen al voltant de 66.000 trasplantaments de ronyó l’any.

El fotògraf

Tino Soriano és un fotògraf barceloní freelance. Les seves imatges, sobretot reportatges de viatges i assaigs fotogràfics de caràcter social, s’han publicat a El País Semanal, Magazine de La Vanguardia, Paris Match, Los Angeles Times i La República entre d’altres. Des de 2001 treballa per la Nacional Geographic Soceity. Ha escrit i il·lustrat els llibres “Latidos en un hospital”, “Catalans” i “El futur existeix”, entre d’altres.

Amgen i Fresenius Medical Care, patrocinadors
Amgen és una companyia biotecnològica global que descobreix, desenvolupa, produeix i comercialitza importants teràpies humanes basades en els avenços de la biologia cel·lular i molecular. Amgen està entre les primeres companyies del món per valor de mercat. Les seves principals línies de recerca se centren en les àrees d’oncologia, hematologia, nefrologia, inflamació, metabolisme i malalties òssies. Amgen va ser fundada a Califòrnia el 1980 per un grup de científics i inversors. A Espanya, va començar les seves activitats el 1990.

Fresenius Medical Care és el principal proveïdor mundial de productes i serveis d’atenció renal. Fundada el 1996, la companyia desenvolupa actualment les seves activitats en més de 100 països d’Amèrica, Europa, Àfrica i Àsia-Pacífic, proporcionant cobertura sanitària a prop del 10% dels pacients de diàlisi existents en el món. A Espanya, l’empresa presta servei a més de 5.300 pacients en els seus més de 60 centres d’atenció renal i és el principal proveïdor de diàlisi: els seus monitors i dialitzadors d’hemodiàlisi, així com les seves solucions de diàlisi i altres materials fungibles per a diàlisi peritoneal, estan presents en el 80% dels hospitals espanyols.

L’acostumada imatge d’una Barcelona asolellada per aquesta època va donar pas ahir dilluns a una ciutat coberta per la neu. Feia bastants anys que al cap i casal no nevava d’una forma tant abundant; per aquest motiu, van ser moltes les persones que van sortir amb la seva càmara de fotos o el mòbil i van captar imatges de la ciutat des dels carrers o des dels balcons i terrats, imatges moltes d’elles per compartir amb familiars i amics.

El fotògraf de l’Hospital Clínic va voler també aprofitar aquesta meteorologia tan atípica a casa nostra per treure unes imatges del centre que són ben diferents de les habituals. Nosaltres les volem compartir des d’aqui amb tots els amics del Clínic.

El dimecres 24 de febrer es va celebrar al nostre centre la Diada MIR, jornada especial que ja va per la seva tercera edició i que està dedicada als metges interns residents de l’Hospital Clínic.  El director mèdic Dr. Josep Brugada, el degà de la Facultat de Medicina de la UB Dr. Francesc Cardellach, i el president de la Comissió de Docència Dr. Robert Rodríguez Roisín, van presentar aquest event, que organitza anualment la Comissió de Docència.

L’acte el va obrir el Dr. Felipe Rodríguez de Castro, de l’Hospital Universitario de Gran Canaria Dr. Negrín, amb la conferència El curriculo oculto del MIR, en la que va  il·lustrar als assistents, d’una forma molt enginyosa, en tots aquells aspectes de la medicina diària que, tot i que no solen constar en el curriculum professional, formen part de la pràctica mèdica que es transmet d’una generació a l’altra. Entre d’altres aspectes, va parlar dels valors ètics i culturals de la medicina i va analitzar la dedicació a la medicina de les últimes generacions.

Després d’un torn de pregs i preguntes, el Dr. Josep Lluis Coloma va ser l’encarregat de presentar als assistents el Conferenciant-MIR 2010, nominació que enguany ha recaigut en el Dr. Eduard Gratacós. La figura del Conferenciant-MIR és una proposta provinent dels metges residents que formen part de la Comissió de Docència, en reconeixement a una figura professional destacada durant l’any anterior. En la presentació, el Dr. Coloma va fer un desglós del brillant currículum del Dr. Gratacós, destacant la seva tasca d’investigació en la prevenció i detecció de les anormalitats neurològiques en el periode fetal mitjançant diverses técniques inclosos els estudis d’imatge,  que resulten molt novedosos, i assenyalant la seva participació en diversos projectes de recerca europeus en aquest àmbit.

La clausura de la diada va estar a càrrec de la Sra. Mercé Rocaspona amb una conferència sobre l’ONG Metges Sense Fronteres, en la qual va explicar als assistents quines són les directrius de funcionament, com financia les seves activitats i quins són els projectes actuals d’aquesta organització. La participació de la Sra. Rocaspona ha estat també una iniciativa dels representants MIR de la Comissió de Docència del Clínic, tot recollint la proposta dels seus representats.

Després de les edicions de 2008 i 2009, la celebració d’aquesta Diada MIR 2010 a l’Hospital Clínic fa palès l’arrelament que aquesta jornada gaudeix dins el col·lectiu de metges interns residents del centre.

El compromís dels diferents professionals implicats és un aspecte molt important en la comunicació en salut, segons Marc de Semir. És necessari que els professionals assistencials es vinculin amb el projecte de comunicació de l’entitat on treballen, ja que cada vegada més la comunicació amb els mitjans i amb la població és més important i de gran utilitat, fins i tot per demanar subvencions per a la recerca. Per l’altra banda, els comunicadors han de tenir present en tot moment l’aspecte social i ètic que comporta la seva activitat comunicativa. Actualment, els pacients estan més informats, però no totes les fonts són fiables, i tendeixen a considerar els mitjans com un recurs fàcil i efectiu en la recerca de solucions ràpides a les seves malalties.

Un altra repte que va comentar en l’exposició és la revolució que el sector sanitari està vivint en la seva feina diària. La comunicació s’ha d’adaptar a aquest entorn canviant, anant més enllà de les tradicionals notes de premsa, ampliant la cobertura informativa a altres activitats de l’àmbit hospitalari i emprant les noves TIC per aprofitar les possibilitats que ofereixen: blocs, fòrums de pacients, webs.

En quant al lideratge, el futur de la comunicació en salut a casa nostra passa per la comparació amb els centres de referència mundial. Actualment es gaudeix de molta presència als mitjans a nivell espanyol, el proper pas és intentar posicionar-se a l’estranger, establint sinèrgies i creant xarxes útils de cara a accions futures.

Marc de Semir va tancar la xerrada fent un repas a la actualitat informativa del Clínic i comentant el tipus de notícies que solen sortir als mitjans de comunicació.

Dins les àrees de Recerca, Desenvolupament i Innovació, Hongria ha decidit donar prioritat a la recerca en trastorns neuropsiquiàtrics, centrant-se especialment en la depressió, la ansietat i l’esquizofrènia, amb l’objectiu de fomentar la seva implantació preferiblement a tots els estats membres de la Unió Europea.

Els preparatius per establir el programa d’aquesta Presidència ja s’han posat en marxa i s’està organitzant un congrés internacional sobre trastorns neuropsiquiàtrics que es celebraria a Budapest durant els mesos de abril o maig de l’any vinent, amb l’assistència d’uns 500 participants. A més, el Comitè Assessor ha establert una sèrie d’objectius preliminars a tractar com ara la preparació d’un document per a cadascun dels estats membres sobre l’epidemiologia d’aquests trastorns, la seva incidència, els factors subjacents, la càrrega que suposen per a la societat i seva la despesa sanitària; la creació d’un pla estratègic sobre com optimitzar el finançament per a la recerca en aquest camp; l’investigar les possibilitats de establir noves infrastructures per a la recerca neuropsiquiàtrica translacional; la creació de vincles amb la indústria farmacèutica; i el contacte a nivell nacional i europeu amb la Direcció General de Recerca i de Salut i amb els mitjans de comunicació per assegurar prioritat en la recerca dels trastorns neuropsiquiàtrics i la seva difusió entre el públic.

El treball del Dr. Gatell està enfocat a aconseguir una vacuna terapèutica capaç de generar una resposta immunitària específica davant el VIH-1, que permitiria el control de la replicació viral després de la retirada del tractament antiretroviral. En un primer assaig en fase I realitzat amb una vacuna de cèl·lules dendrítiques estimulades amb virus autòlegs, publicat al Journal of Infectious Diseases es va donar una resposta positiva en quatre dels dotze pacients que van rebre la vacuna davant cap dels inclosos al grup de control. Molt recentment, una investigació liderada per profesionals del Clínic-IDIBAPS en el marc de l’HIVACAT i publicada en la revista PLoS ONE, mostra que les cèl·lules dendrítiques són la resposta al fet que un percentatge d’infectats pel VIH puguin controlar la infecció de forma espontània. Aquesta troballa obre noves línies d’investigació per a determinar el valor d’aquestes molècules com alternativa diagnòstica i terapèutica que permeti obtenir o ralentitzar la replicació del VIH en pacients seropositius.

Els Premis d’Investigació Biomèdica que atorga anualment la Fundación Lilly tenen com a objectiu estimular la investigació biomèdica clàsica i clínica espanyola, premiant anualment els millors projectes i afavorint la seva continuïtat mitjançant el seu finançament. Amb el premi al Dr. Gatell, sumen ja 5 els professionals del Clínic que han obtingut el guardó de la Fundació Lilly des de 2002.

Davant un públic molt nombrós, el Dr. Gastó va definir la depressió com un trastorn neuropsiquiàtric freqüent en la nostra societat i devastador en els seus efectes, que no s’ha de confondre però amb la tristesa o angoixa, ja que són estats molt diferents. De fet, en la nostra societat es considera sovint que una persona pateix una depressió quan en realitat està passant per un estat emocional de tristesa o angoixa, que són sentiments normals i que obeeixen al simple fet de viure en societat. D’una manera molt amena, el conferenciant va oferir una visió clara de què és la depressió com a malaltia, de les seves possibles causes, així com de les característiques clíniques que mostren les persones afectades en funció del seu gènere, la seva edat i la seva condició social.

Un senyal difícil de captar però que és bàsica a l’hora de determinar si una persona pateix de depressió i poder fer un diagnòstic en aquest sentit, és l’anhedonisme que presenta la persona, és a dir, la pèrdua total i absoluta de la capacitat d’experimentar qualsevol plaer. Altres indicis comúns d’una depressió són, entre d’altres, un insomni sever i freqüent, un profund sentiment de tristesa, un cansament molt intents, una angoixa global i poca resistència a l’estrès.

El Dr. Gastó va parlar ampliament dels diferents tractaments que hi ha actualment a disposició dels professionals clínics, així com de la prevenció d’aquesta malaltia. El tractament clínic de la depressió permet a una gran majoria d’afectats aconseguir una millora evident en el seu estat: el 75% dels malalts hi responen positivament, tot i que, dissortadament, 15 de cada 100 pacients moren per suïcidi.

Després d’un torn molt participatiu de preguntes i respostes per part del públic assistent, es va anunciar la propera conferència del cicle Fòrum Salut Clínic: ‘La incontinència urinària: un problema i una solució’, que oferiran conjuntament la Dra. Montserrat Espuña i la Sra. Amèlia Pérez, de l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia.

Una delegació de 14 professionals sanitaris de Kenya ha realitzat una estada a Barcelona  per a un programa de quatre dies de formació a l’Hospital Clinic de Barcelona. El curs, encapçalat pel Dr. Federico Oppenheimer, coordinador de la Unitat de Trasplantament Renal, i el Dr. Antonio Alcaraz, cap de servei d’Urologia, és un programa adaptat a les necessitats específiques de Kenya i incorpora teoria, lliçons pràctiques, especialització en tècniques quirúrgiques, i sessions en grup que han de servir per millorar la tècnica del trasplantament en aquest país africà, dins el programa Interlife de Novartis.